Fernando Fernández de Córdoba

Fernando Fernández de Córdoba Esquer (Madrid, 28 de novembre de 1897 - Madrid, 28 de febrer de 1982) va ser un actor espanyol que va participar, bàsicament en papers secundaris, en gairebé una cinquantena de pel·lícules al llarg de la seva carrera cinematogràfica que va abastar des de la dècada de 1920 fins a la dècada de 1950. El seu debut va ser el 1919 a la companyia de Manuel González i Carmen Muñoz, en què va estar durant diversos anys abans de fer el salt al cinema. Va ser durant la Guerra Civil que la seva veu es va fer cèlebre, ja que era l'encarregat de llegir els comunicats de guerra emesos pel bàndol revoltat a RNE. A finals de la dècada de 1950 abandona de manera definitiva l'actuació per dedicar-se a l'ensenyament i la formació interpretatives. Va dirigir la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic i va viure els seus darrers anys apartat de tota activitat fins a la seva mort el 1982.

Fue uno de los más conocidos y prolíficos actores del cine español de la posguerra. Su mayor popularidad, sin embargo, la adquirió no en sus trabajos en la pantalla, sino como locutor de Radio Nacional de España durante la guerra civil, donde leyó el famoso último parte de guerra firmado por el general Franco el día 1 de abril de 1939. En la actualidad, y tras su paso por la dirección de la Real Escuela de Arte Dramático durante los años sesenta, vivía apartado de toda actividad profesional.