Charles Laughton

Charles Laughton (1 July 1899 – 15 December 1962) was an English-American stage and film actor, director, producer and screenwriter. Laughton was trained in London at the Royal Academy of Dramatic Art and first appeared professionally on the stage in 1926. In 1927, he was cast in a play with his future wife Elsa Lanchester, with whom he lived and worked until his death. He played a wide range of classical and modern parts, making an impact in Shakespeare at the Old Vic. His film career took him to Broadway and then Hollywood, but he also collaborated with Alexander Korda on notable British films of the era, including The Private Life of Henry VIII, for which he won the Academy Award for Best Actor for his portrayal of the title character. He portrayed everything from monsters and misfits to kings. Among Laughton's biggest film hits were The Barretts of Wimpole Street, Mutiny on the Bounty, Ruggles of Red Gap, Jamaica Inn, The Hunchback of Notre Dame, and The Big Clock. In his later career, he took up stage directing, notably in The Caine Mutiny Court-Martial, and George Bernard Shaw's Don Juan in Hell, in which he also starred. He directed one film, the thriller The Night of the Hunter. Daniel Day-Lewis cited Laughton as one of his inspirations, saying: "He was probably the greatest film actor who came from that period of time. He had something quite remarkable. His generosity as an actor, he fed himself into that work. As an actor, you cannot take your eyes off him."

Charles Laughton (Scarborough, Yorkshire, 1 de juliol de 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 15 de desembre de 1962) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut a Anglaterra. Laughton era conegut per la seva intensa implicació en la feina, que ell considerava, més que una professió, un art creatiu a l'alçada de les creacions musicals, pictòriques o literàries. Rodanxó i de rostre no gaire agraciat, Laughton té por de no tenir possibilitats com a actor; sortosament, els seus professors li saben transmetre que allò que compta és el talent i la passió per la feina: Laughton treballarà incansablement i amb entusiasme en el seu aprenentatge. El 1926 obté la Bancroft Medal com a millor estudiant de la RADA i tot seguit comença la seva carrera professional sota el guiatge de Komissarjevski, a les ordres del qual debutarà al petit Barnes Theatre (als afores de Londres). Finalment arriba el seu primer paper com a protagonista en Mr. Prohack d'Arnold Bennet, que interpreta amb èxit i en què treballa amb l'actriu Elsa Lanchester, que esdevindrà la seva esposa el 1929. Durant aquest temps fa petites incursions cinematogràfiques, amb breus papers en tres curts experimentals. La seva estada als teatres de Nova York i Chicago crida l'atenció dels caçadors de talents de Hollywood, i Laughton signa un contracte amb la Paramount, que el vol per interpretar un capità de submarí embogit per la gelosia en Entre l'espasa i la paret, tot i que abans fa una pel·lícula per la Universal, The Old Dark House, com un dels viatgers atrapats pel mal temps en una decrèpita mansió. Laughton retorna a Londres amb la intenció de tornar a fer teatre, però un jove cineasta hongarès, Alexander Korda l'enreda per fer una pel·lícula The Private Life of Henry VIII, que esdevé la primera pel·lícula britànica a gaudir d'un gran èxit als Estats Units, i que enceta la col·laboració entre actor i productor. Laughton guanya l'Oscar per la seva interpretació del rei Enric i Korda esdevé amb aquesta pel·lícula el productor cinematogràfic més important d'Anglaterra. Des de La nit del caçador fins a la seva mort, Laughton només va fer quatre pel·lícules: això sovint dona la idea equivocada que va estar relativament inactiu en aquest període. Res més lluny de la realitat: Laughton va continuar amb les seves gires de lectures al llarg de tota la geografia nord-americana; va treballar en televisió tant en programes dramàtics com a presentador; va col·laborar en diversos projectes, sovint desinteressadament, com per exemple, en representacions shakesperianes dirigides per l'innovador Paul Baker en la Baylor University, entre d'altres. A més, va preparar dues antologies literàries a partir de textos que llegia en les seves gires (vegeu bibliografia), i va enregistrar el doble disc The Storyteller, una recreació de les seves vetllades literàries que ve a ser també una mena de testament vital.

Charles Laughton (* 1. Juli 1899 in Scarborough, England; † 15. Dezember 1962 in Hollywood, Kalifornien) war ein zunächst britischer, ab 1950 amerikanischer Schauspieler sowie Regisseur bei Theater und Film. Charles Laughton gehörte jahrzehntelang zu den weltweit führenden Charakterdarstellern und wurde unter anderem mit dem Oscar als Bester Hauptdarsteller für Das Privatleben Heinrichs VIII. (1933) ausgezeichnet. Es folgten Hauptrollen in Filmklassikern wie Meuterei auf der Bounty, Der Glöckner von Notre Dame, Zeugin der Anklage und Spartacus. Laughtons einzige Arbeit als Filmregisseur war Die Nacht des Jägers (1955), der damals an den Kinokassen ein Flop war, heute aber bei vielen Kritikern als einer der besten Filme aller Zeiten gilt. Quelle: Wikipedia

Charles Laughton (1 de julio de 1899 - 15 de diciembre de 1962) fue un actor de teatro y cine, director, productor y guionista inglés-estadounidense. Laughton se formó en Londres en la Royal Academy of Dramatic Art y apareció por primera vez profesionalmente en el escenario en 1926. En 1927, fue elegido para una obra de teatro con su futura esposa Elsa Lanchester, con quien vivió y trabajó hasta su muerte. Interpretó una amplia gama de piezas clásicas y modernas, lo que tuvo un gran impacto en Shakespeare en el Old Vic. Su carrera cinematográfica lo llevó a Broadway y luego a Hollywood, pero también colaboró ​​con Alexander Korda en notables películas británicas de la época, incluida The Private Life of Henry VIII, por la que ganó el Premio de la Academia al Mejor Actor por su interpretación del título. personaje. Retrató todo, desde monstruos e inadaptados hasta reyes. Entre los mayores éxitos cinematográficos de Laughton se encuentran The Barretts of Wimpole Street, Mutiny on the Bounty, Ruggles of Red Gap, Jamaica Inn, The Hunchback of Notre Dame y The Big Clock. En su carrera posterior, se dedicó a la dirección de escena, especialmente en The Caine Mutiny Court-Martial, y Don Juan in Hell de George Bernard Shaw, en la que también actuó. Dirigió una película, el thriller La noche del cazador. Daniel Day-Lewis citó a Laughton como una de sus inspiraciones y dijo: "Probablemente fue el actor de cine más grande que vino de ese período. Tenía algo bastante notable. Su generosidad como actor, se incorporó a ese trabajo. Como un actor, no puedes quitarle los ojos de encima".

Charles Laughton (1 luglio 1899 – 15 dicembre 1962) è stato un attore, regista, produttore e sceneggiatore anglo-americano di teatro e cinema. Laughton si formò a Londra presso la Royal Academy of Dramatic Art e apparve professionalmente sul palcoscenico nel 1926. Nel 1927 fu scelto per una pièce teatrale insieme alla sua futura moglie Elsa Lanchester, con cui visse e lavorò fino alla sua morte. Interpretò una vasta gamma di ruoli classici e moderni, lasciando il segno in Shakespeare all'Old Vic. La sua carriera cinematografica lo portò a Broadway e poi a Hollywood, ma collaborò anche con Alexander Korda in importanti film britannici dell'epoca, tra cui The Private Life of Henry VIII, per il quale vinse l'Oscar come miglior attore per la sua interpretazione del protagonista. Ha interpretato di tutto, dai mostri e emarginati ai re. Tra i maggiori successi cinematografici di Laughton vi furono I Barrett di Wimpole Street, Mutiny on the Bounty, Ruggles of Red Gap, Jamaica Inn, Il gobbo di Notre Dame e Il grande orologio. Negli ultimi anni della sua carriera, si dedicò alla regia teatrale, in particolare in The Caine Mutiny Court-Martial e in Don Juan in Hell di George Bernard Shaw, in cui recitò anche in questo film. Diresse un film, il thriller The Night of the Hunter. Daniel Day-Lewis ha citato Laughton come una delle sue ispirazioni, dicendo: "Probabilmente è stato il più grande attore cinematografico proveniente da quel periodo. Aveva qualcosa di davvero straordinario. La sua generosità come attore lo ha fatto entrare in quel lavoro. Come attore, non puoi distogliere gli occhi da lui."

Charles Laughton (Scarborough, 1 de julho de 1899 — Los Angeles, 15 de dezembro de 1962) foi um ator, roteirista, diretor e produtor cinematográfico britânico naturalizado cidadão norte-americano em 1950. Foi o primeiro ator a interpretar o detetive Hercule Poirot no teatro, em 1928, e o primeiro ator britânico a ganhar o Oscar de melhor ator por um filme britânico, Os Amores de Henrique VIII. Dirigiu apenas um filme, O Mensageiro do Diabo, de 1955, estrelado por Robert Mitchum. Apesar de ser reconhecidamente homossexual, foi casado com a atriz Elsa Lanchester de fevereiro de 1929 até a sua morte, e não tiveram filhos.

Английский и американский актёр и режиссёр. Чарльз Лотон окончил Стонихерстскую Королевскую академию драматического искусства (получил золотую медаль). Его профессиональный актерский дебют состоялся в 1926 году на сцене лондонского Уэст-Энда в спектакле «Ревизор» по пьесе Н.В. Гоголя. Со временем он стал одним из ведущих театральных актеров Великобритании, а в конце 20-х годов снялся в нескольких немых короткометражных комедиях. Во время работы над одним из этих фильмов он познакомился со своей будущей женой актрисой Эльзой Лэнчестер; их брак, начавшись в 1929 году длился до самой смерти актера. Чарльз Лотон — первый англичанин, удостоенный премии «Оскар». Эту награду он получил за роль Генриха VIII в фильме Александра Корды «Частная жизнь Генриха VIII» (1933). Широко известна роль Лоутона в фильме «Мятеж на „Баунти“» — капитан Уильям Блай. Именно он автор легендарного фильма «Ночь охотника». Последней картиной, в которой снялся актер, стал фильм «Совет и согласие» (1962). В том же году, 15 декабря он скончался в Голливуде от рака.

查尔斯·劳顿是一位表演调色板异常丰富多彩，各种类型的角色和各种经历的人生他都能演得得心应手的演员。第6届奥斯卡金像奖最佳男主角奖《亨利八世》。1950年他加入了美国国籍。然而他在表演方面最为成功却是英国片《霍布森的选择》（1953）和《控方证人》，这两部影片分获取1954年的英国学院奖的最佳英国片奖和奥斯卡最佳男主角金像奖的提名。1962年，他因脑溢血去世。

查理士·羅頓是一位表演調色板異常豐富多彩，各種類型的角色和各種經歷的人生他都能演得得心應手的演員。第 6 屆奧斯卡金像獎最佳男主角獎《英宮艷史》（The Private Life of Henry VIII）（1933）。1950 年他加入了美國國籍。然而他在表演方面最為成功卻是英國片《女大不中留》（Hobson's Choice）（1954）和《雄才偉略》（Witness for the Prosecution）（1957），這兩部影片分獲取 1954 年的英國學院獎的最佳英國片獎和奧斯卡最佳男主角金像獎的提名。1962 年，他因腦溢血去世。