Lee Remick

Lee Ann Remick (December 14, 1935 – July 2, 1991) was an American actress. She was nominated for the Academy Award for Best Actress for the 1962 film Days of Wine and Roses, and for the 1966 Tony Award for Best Actress in a Play for her Broadway theatre performance in Wait Until Dark. Remick made her film debut in 1957 in A Face in the Crowd. Her other notable film roles include Anatomy of a Murder (1959), Wild River (1960), The Detective (1968), The Omen (1976), and The Europeans (1979). She won Golden Globe Awards for the 1973 TV film The Blue Knight, and for playing the title role in the 1974 miniseries Jennie: Lady Randolph Churchill. For the latter role, she also won the BAFTA TV Award for Best Actress. In April 1991, she received a star on the Hollywood Walk of Fame.

Lee Ann Remick (Quincy, Massachusetts, 14 de desembre de 1935 - Los Angeles, 2 de juliol de 1991) va ser una actriu de televisió i cinema nord-americà. Va néixer a Quincy, població propera a Boston, a l'estat de Massachusetts. Els seus pares es van divorciar quan encara tenia pocs anys i va anar a viure amb la seva mare a Nova York. A l'escola va prendre classes d'actuació i després va estudiar interpretació al Barnard College i al famós Actor's Studio. Acabats els seus estudis va començar a treballar al teatre i també a la televisió. El 1957 va aconseguir el seu primer paper al cinema, a la pel·lícula Un rostro a la multitud, d'Elia Kazan. Després va participar en un altre èxit, The Long, Hot Summer (El llarg i càlid estiu). El 1959 es va convertir en estrella arran del seu paper de protagonista amb James Stewart a Anatomia d'un assassinat, d'Otto Preminger. El 1962 va obtenir una nominació a l'Oscar com a millor actriu principal pel seu paper d'esposa que és empesa pel seu marit cap a l'alcoholisme a Dies de vi i roses de Blake Edwards, amb Jack Lemmon. El 1963 a la pel·lícula, The Running Man (El preu d'una mort). Aquest film, coprotagonitzat per l'actor britànic Laurence Harvey, es convertiria en una llegenda de Hollywood, ja que havia esdevingut un fracàs comercial, perquè s'havia estrenat més o menys els dies de l'assassinat del President John F. Kennedy, i comptava amb les actuacions d'un histrió de nom Lee i un altre de cognom Harvey. El 1966 triomfa a Broadway encapçalant l'elenc de l'obra Wait Until Dark en una producció dirigida per Arthur Penn i que després seria portada al cinema amb Audrey Hepburn al mateix paper. Després de participar en altres pel·lícules de cinema i també de televisió, el 1970 Remick se'n va anar a viure a Anglaterra, on va participar en diverses pel·lícules. El 1976 és d'especial record el seu paper com l'esposa de l'ambaixador Robert Thorn interpretat per Gregory Peck al popular i clàssic film de terror La profecia. De tornada als Estats Units, va formar el 1988 una pròpia companyia productora amb dos socis, un dels quals va ser el conegut actor James Garner. En els últims anys es va dedicar sobretot a la televisió, per a la qual va fer pel·lícules i mini-sèries. Més de la meitat dels films en què va intervenir al llarg de la seva carrera van ser per a la televisió, mitjà en què va ser una actriu especialment popular i apreciada.

Lee Ann Remick (* 14. Dezember 1935 in Quincy, Massachusetts; † 2. Juli 1991 in Los Angeles, Kalifornien) war eine US-amerikanische Schauspielerin. Lee Remick kam als Tochter einer Bühnenschauspielerin zur Welt. Schon früh zog sie mit ihrer Familie nach New York, wo sie die Miss Hewitt's Classes absolvierte und Ballett-Unterricht bei Ruth Swoboda nahm sowie Modern Dance bei Charles Weidman. Sie hatte 1952 ihr Bühnendebüt während einer großen Show in einem Musik-Zirkuszelt in Hyannis Port, Massachusetts. 1953 spielte sie am Broadway in dem Stück Be Your Age und war ab diesem Zeitpunkt regelmäßig auf der Theaterbühne vertreten. 1966 war ihre Darstellung der tapferen Blinden in Warte, bis es dunkel ist (später mit Audrey Hepburn verfilmt) ein großer Erfolg, ebenso wie ihr Londoner Bühnendebüt zehn Jahre später in der Rolle der Raststättensängerin in Bus Stop (verfilmt mit Marilyn Monroe). Interessanter als ihre Filme in den 1970er Jahren werden Fernsehbearbeitungen ihrer Bühnenerfolge betrachtet, z. B. 1972 Sommer und Rauch, 1973 Der Mann, der zum Dinner kam. Auch in Fernsehspielen hatte Remick Erfolg, wie z. B. 1974 als Winston Churchills Mutter Jennie Churchill in Jenny, Lady Churchill oder 1979 als General Eisenhowers Chauffeurin und Geliebte in Ike. Trotz ihrer Krebserkrankung (Leber- und Nierenkrebs), die in den 1980er Jahren auftrat, arbeitete sie unermüdlich weiter auf der Bühne und im Fernsehen, wo sie 1989 in der Miniserie In 80 Tagen um die Welt spielte. Sie erlag ihrer Krankheit während der Vorbereitung auf die Dreharbeiten zu dem Fernsehfilm Die junge Katharina. Ihre Rolle ging an Marthe Keller. Lee Remick war zweimal verheiratet. 1957 heiratete sie den Regisseur Bill Colleran, von dem sie 1968 geschieden wurde. Das Paar hatte zwei Kinder. In zweiter Ehe war sie von 1970 bis zu ihrem Tod mit dem Regisseur und Produzenten Kip Gowans verheiratet. Sie starb im Alter von 55 Jahren in ihrem Haus an einer Krebserkrankung.

Lee Ann Remick war eine US-amerikanische Schauspielerin. Sie wurde für ihre Rolle in dem Film „Die Tage des Weines und der Rosen“ (1962) für den Oscar als Beste Hauptdarstellerin und für ihre Darstellung in dem Broadway-Stück „Warte, bis es dunkel ist“ (1966) für den Tony Award als Beste Hauptdarstellerin in einem Theaterstück nominiert. Remick gab ihr Filmdebüt 1957 in „Ein Gesicht in der Menge“. Zu ihren weiteren bemerkenswerten Filmrollen zählen „Anatomie eines Mordes“ (1959), „Wilder Strom“ (1960), „Der Detektiv“ (1968), „Das Omen“ (1976) und „Die Europäer“ (1979). Sie gewann Golden Globes für den Fernsehfilm „The Blue Knight“ (1973) und für die Titelrolle in der Miniserie „Jennie: Lady Randolph Churchill“ (1974). Für letztere Rolle wurde sie außerdem mit dem BAFTA TV Award als Beste Hauptdarstellerin ausgezeichnet. Im April 1991 erhielt sie einen Stern auf dem Hollywood Walk of Fame.

Lee Ann Remick (Quincy (Massachusetts), 14 de diciembre de 1935 - Los Ángeles, 2 de julio de 1991) fue una actriz de televisión y cine estadounidense. Nació en Quincy, población cercana a Boston, en el estado de Massachusetts. Sus padres se divorciaron cuando tenía aún pocos años y fue a vivir con su madre a Nueva York. En el colegio tomó clases de actuación y después estudió interpretación en el Barnard College y en el famoso Actor's Studio. Terminados sus estudios comenzó a trabajar en el teatro y también en televisión. En 1957 consiguió su primer papel en el cine, en la película Un rostro en la multitud, de Elia Kazan. Después participó en otro éxito, The Long, Hot Summer (El largo y cálido verano). En 1959 se convirtió en estrella a raíz de su papel de protagonista junto a James Stewart en Anatomía de un asesinato, de Otto Preminger. En 1962 obtuvo una nominación al Oscar como mejor actriz principal por su papel de esposa que es empujada por su marido hacia el alcoholismo en Días de vino y rosas de Blake Edwards, con Jack Lemmon. En 1963 en la película, The Running Man (El precio de una muerte). Este filme, coprotagonizado por el actor británico Laurence Harvey, se convertiría en una leyenda de Hollywood, debido a que se había convertido a un fracaso comercial, porque se había estrenado más o menos en los días del asesinato del Presidente John F. Kennedy, y contaba con las actuaciones de un histrión de nombre Lee y otro de apellido Harvey. En 1966 triunfa en Broadway encabezando el elenco de la obra Wait Until Dark en una producción dirigida por Arthur Penn y que luego sería llevada al cine con Audrey Hepburn en el mismo papel. Después de participar en otras películas de cine y también de televisión, en 1970 Remick se fue a vivir a Inglaterra, donde participó en varias películas. En 1976 es de especial recuerdo su papel como la esposa del embajador Robert Thorn interpretado por Gregory Peck en el popular y clásico film de terror La profecía. De regreso en los Estados Unidos, formó en 1988 una propia compañía productora con dos socios, uno de los cuales fue el conocido actor James Garner. En los últimos años se dedicó sobre todo a la televisión, para la que hizo películas y mini-series. Más de la mitad de los filmes en los que intervino a lo largo de su carrera fueron para la televisión, medio en el que fue una actriz especialmente popular y apreciada. Estuvo casada en dos ocasiones. La primera con Bill Colleran durante once años, tras los cuales se divorció. La segunda con Kip Gowans durante 21 años. De su primer matrimonio Remick tuvo dos hijos. Falleció en Los Ángeles a los 55 años de edad, afectada de cáncer de hígado y renal.

Lee Ann Remick (14 décembre 1935 – 2 juillet 1991) était une actrice américaine. Elle a été nommée pour l'Oscar de la meilleure actrice pour le film Days of Wine and Roses (1962) et pour le Tony Award de la meilleure actrice dans une pièce en 1966 pour sa performance au théâtre de Broadway dans Wait Until Dark. Remick a fait ses débuts au cinéma en 1957 dans Un visage dans la foule. Parmi ses autres rôles notables au cinéma, citons Anatomy of a Murder (1959), Wild River (1960), The Detective (1968), The Omen (1976) et The Europeans (1979). Elle a remporté des Golden Globe Awards pour le téléfilm The Blue Knight (1973) et pour son rôle-titre dans la mini-série Jennie: Lady Randolph Churchill (1974). Pour ce dernier rôle, elle a également remporté le BAFTA TV Award de la meilleure actrice. En avril 1991, elle a reçu une étoile sur le Hollywood Walk of Fame. Description ci-dessus tirée de l'article de Wikipédia Lee Remick, sous licence CC-BY-SA, liste complète des contributeurs sur Wikipédia

Ли Энн Ремик - американская актриса. Обладательница двух «Золотых глобусов», а также номинантка на премии «Оскар» и «Тони». Ли Ремик родилась в Массачусетсе. В юности она посещала танцевальную школу, а также актёрские курсы в колледже Бернард и Актёрскую студию в Нью-Йорке. В 1953 году состоялся дебют Ли на Бродвее. Её кинодебют состоялся в 1957 году в фильме Элиа Казана «Лицо в толпе». Далее последовали заметные роли в фильмах «Долгое жаркое лето» (1958) и «Анатомия убийства» (1959). В 1960 году она во второй раз снялась у Элиа Казана в фильме «Дикая река» (1960). В 1962 году Ремик была номинирована на премию «Оскар» как лучшая актриса за роль Кирстен Арнесен Клей, жены персонажа Джека Леммона в фильме «Дни вина и роз». В 1966 году Ли была номинирована на премию «Тони» за роль в бродвейской пьесе «Дождись темноты». Спустя год пьеса была экранизирована, главную роль в одноимённом фильме сыграла Одри Хепбёрн. В 1976 году Ли сыграла Кетрин Торн, мать Дэмиена в мистическом триллере «Омен». От первого мужа Билла Коллерана (1957-1968) Ли родила сына Мэттью и дочь Кейт. Её вторым мужем был британский продюсер Кип Гоуэнс (1970-1991). Ли Ремик умерла от рака в своём доме в Лос-Анджелесе в возрасте 55 лет. За свой вклад в киноиндустрию Ли удостоена звезды на Голливудской аллее славы.

李·安·雷米克（Lee Ann Remick，1935年12月14日-1991年7月2日）是美国女演员。她因 1962 年的电影《葡萄酒与玫瑰的日子》获得奥斯卡最佳女主角奖提名，并因在百老汇戏剧表演《等到天黑》而获得 1966 年托尼奖最佳女主角奖。

李·安·雷米克（Lee Ann Remick，1935 年 12 月 14 日 - 1991 年 7 月 2 日）是美國女演員。她因 1962 年的電影《葡萄酒與玫瑰的日子》獲得奧斯卡最佳女主角獎提名，並因在百老匯戲劇表演《等到天黑》而獲得 1966 年託尼獎最佳女主角獎。