
Lloyd Bacon
Lloyd Bacon was an American stage and silent-era screen actor who is most remembered as a film director, making films in virtually all genres. Among the 130 films he directed is the 1933 Warner Bros. classic 42nd Street.
Lloyd Francis Bacon (San José, Califòrnia, 4 de desembre de 1889 − Burbank, Califòrnia, 15 de novembre de 1955) fou un actor i director de teatre, cinema i vodevil. Com a director va fer pel·lícules en gairebé tots els gèneres -westerns, comèdies musicals, de gàngsters, comèdies, drames, crim, etc... i va ser un dels directors que en els anys trenta van ajudar a donar als estudis Warner Bros la reputació de les seves pel·lícules d'acció dures, realistes, de ritme ràpid, com «arrencades dels titulars dels diaris».
Lloyd Francis Bacon war ein US-amerikanischer Schauspieler und Filmregisseur, der auf der Bühne, im Varieté und im Film tätig war. Als Regisseur drehte er Filme in zahlreichen Genres, darunter Western, Musicals, Komödien, Gangsterfilme und Kriminaldramen. Er war einer der Regisseure bei Warner Bros. in den 1930er Jahren, die dem Studio zu seinem Ruf für düstere, temporeiche und tagesaktuelle Actionfilme verhalfen. Mit seiner Regiearbeit an Warner Bros.‘ „Die 42. Straße“ trug er gemeinsam mit Busby Berkeley, dem Regisseur der Gesangs- und Tanzeinlagen, zu einem „sofortigen und dauerhaften Klassiker bei, der das Musical-Genre revolutionierte“.
Director y actor de cine estadounidense. Fascinado por el sonido y sentido de las tablas, ingresa en la compañía ‘Los Angeles Stock', regentada por David Belasco, cuando todavía no contaba los veintiún años. Lloyd Hamilton (determinante personaje en la vida de Bacon) le da la oportunidad de interpretar papeles de protagonista en sus célebres comedias, lo cual no pasa desapercibido para Charles Chaplin, quien, en 1915, le contrata para ser su contrapunto perfecto en pequeñas obras maestras como La fuga de Charlot, Charlot encargado de bazar, Charlot héroe del patín o La calle de la paz. En 1917, es movilizado con ocasión de la Primera Guerra Mundial y sirve en el Departamento Fotográfico de la Marina. Finalizado el conflicto, vuelve a Hollywood, donde se reencuentra con Chaplin, para interpretar, contratado por la Mutual y después por la Triangle, multitud de cortometrajes, hasta que en 1921 Mack Sennett y su antiguo jefe, Lloyd Hamilton, le llaman para que dirija numerosos cortometrajes. En 1926, se pone por fin detrás de la cámara para dirigir Las huérfanas de Hollywood, pero el reconocimiento de público y crítica le llega con El loco cantor (1928), la primera película con diálogos completos (a diferencia de la anterior, El Cantor de Jazz, que contenía sólo algunas secuencias dialogadas) interpretados por la estrella del momento, Al Jolson. Tildado de director plano y sin demasiados alardes estilísticos, Bacon es hoy reconocido por la serie de musicales que dirigió para la Warner Bros. en los años treinta, y un par de estupendos filmes, en los cuarenta. Para su desgracia, películas tan famosas y maravillosas como La calle 42 (1933), Desfile de candilejas (1933) o Gold Diggers of 1937 (1936) son hoy mucho más conocidas por la calidad de sus increíbles coreografías, a cargo de Busby Berkeley, y Acción en el Atlántico norte (1943) o Knute Rockne, All American (1940), otro tanto de lo mismo por sus actores, Humphrey Bogart, Pat O’Brien y Ronald Reagan. Lo cierto es que en estos años, Bacon estaba considerado un excelente artesano y, después del tremendo éxito que supuso el estreno de La Calle 42, una de las películas con mayor recaudación en los años treinta, fue considerado como el especialista número uno de la Warner en el terreno del musical. El musical Wonder Bar (1934) -aunque tenía también algo de comedia sofisticada y de oportunidad única, pues se podía rescatar del olvido a Al Jolson, ya muy olvidado por estos años- fue otro de los productos Warner que más recaudación obtuvo en esta década y, desde luego, el más suntuoso divertimento coreográfico a cargo del mago Busby Berkeley, que utilizó magistralmente espejos para poder ver así multiplicadas las imágenes de las bailarinas. En 1944, cuando su prestigio en la Warner ya empieza a declinar, Bacon es contratado por recomendación de su antiguo jefe en la Warner, el productor Darryl F. Zanuck por la 20th Century Fox , para la que dirigió toda clase de géneros.
Ллойд Френсіс Бекон — американський актор театру і кіно, кінорежисер. Як режисер він знімав фільми практично у всіх жанрах: вестерн, мюзикл, комедія, гангстерські фільми, кримінальні драми. Був одним з директорів кінокомпанії «Warner Bros.» в 1930-х роках. Народився в Сан-Хосе, штат Каліфорнія, в сім'ї актора Френка Бекона і Дженні (Вейдман) Бекон. Бекон почав зніматися в кіно як актор з Чарлі Чапліном і знявся в більш ніж в 40 фільмах. Найбільш помітними були його ролі у фільмах «Бродяга» (1915), «Чемпіон» (1915) і «Тиха вулиця». Пізніше він був режисером більше ніж 100 фільмів у період з 1920 по 1955 рік, серед яких найбільш відомі: «42-а вулиця», «Мічена жінка», «Ковбой з Брукліна» (в якому знявся Рональд Рейган), «Кроки в темряві». Бекон помер 15 листопада 1955 від крововиливу в мозок. Він пережив двох своїх колишніх дружин, син Френк (1937—2009) і дочка, Бетсі.
华纳兄弟导演阵容中的主力之一 20 世纪 30 年代,劳埃德·培根 (Lloyd Bacon) 的职业生涯并不像 20 世纪 30 年代那样充斥着经典电影。 他的许多同时代的著名人物。他的“经典”有多少 巴斯比·伯克利令人眼花缭乱的超现实主义编舞使《第42街》(1933年) 、 《脚光游行》(1933年) )黯然失色,以至于今天的休闲电影迷常常忘记它们实际上是培根导演的。虽然他的履历中缺乏失败制作的戏剧性和肆无忌惮的自我故事,但他不断充实着工作室的金库,执导了一些 20 年代末和 1930 年代最热门的影片。培根的职业生涯相当于一位称职的——有时甚至是才华横溢的——导演的职业生涯,他以流水线方式将交给他的材料做到了最好。
華納兄弟導演陣容中的主力之一 20 世紀 30 年代,勞埃德·培根 (Lloyd Bacon) 的職業生涯並不像 20 世紀 30 年代那樣充斥著經典電影。 他的許多同時代的著名人物。他的“經典”有多少 巴斯比·伯克利令人眼花繚亂的超現實主義編舞使《第 42 街》(1933 年) 、 《腳光遊行》(1933 年) )黯然失色,以至於今天的休閒電影迷常常忘記它們實際上是培根導演的。雖然他的履歷中缺乏失敗製作的戲劇性和肆無忌憚的自我故事,但他不斷充實著工作室的金庫,執導了一些 20 年代末和 1930 年代最熱門的影片。培根的職業生涯相當於一位稱職的——有時甚至是才華橫溢的——導演的職業生涯,他以流水線方式將交給他的材料做到了最好。
Directing (102)

























… and 42 more
Acting (46)








